Libérica feat. Antonio Lizana: Arrels (NOU ALBUM)

LIBÉRICA, nou projecte de Manel Fortià (feat. Antonio Lizana) presenta ARRELS (Segell Microscopi, 02/12/21)

Arrels fa una aproximació a la música tradicional catalana des de un nou prisma fresc i regenerador, on el flamenc, el jazz i el folklore català s’agafen de la mà.

Arrels (Segell Microscopi, 2021) és el primer treball de Libérica, aquest nou projecte liderat pel contrabaixista cassanenc Manel Fortià, que després d’una temporada visquent a Nova York i havent tocat amb grans icones del jazz com Dave Liebman, Eliot Zigmund, Ari Hoenig, Chris Cheek… decideix tornar a casa i endinsar-se en el repertori tradicional català sense desprendre’s de l’efervecència musical de la meca del jazz, on la seva multiculturalitat sempre ha propiciat a que es fusionin diferents estils per crear-ne de nous. Amb aquesta filosofia, Libérica busca punts en comú entre la cançó tradicional catalana i el flamenc utilitzant el jazz lliure com a vehicle conductor. La renovació i actualització del folklore és necessàri i l’ajuda a què aquest segueixi viu. És per això que la Fira Mediterrània de Manresa va apostar per aquest projecte el passat octubre programant-lo com un dels plats forts del festival.

Es tracta d’un disc que revisita grans estàndards de la cançó tradicional catalana com són La Dama d’Aragó, El Cant Dels Ocells o Els Tres Tambors en clau de flamenc i de jazz, mesclant les seves lletres amb cantes tradicionals que parlen de les mateixes temàtiques però amb altres paraules. Les veus del català Pere Martínez i del gadità Antonio Lizana representen aquests dos móns coexistents dins la Peninsula que es troben a Libérica d’una manera orgànica i lliure gràcies al jazz, que es podria dir que s’ha convertit en una música integradora i en un llenguatge universal durant les darreres dècades.

L’elecció de Manel Fortià pel repertori tradicional en el disc Arrels és fruit de la nostàlgia viscuda els darrers anys als Estats Units. D’alguna manera allà se li desperta la necessitat de buscar a les seves arrels musicals i comença a incorporar al seu repertori alguns himnes catalans com “El Cant dels Ocells”, el qual també versiona amb sonoritats flamenques juntament amb la cantant Magalí Sare. Allà és quan sorgeixen les seves ganes de seguir experimentant en aquesta direcció. També durant aquella època coneix al llegendari pianista Chano Dominguez, un clar referent en el flamenc-jazz i amb qui ara treballa de forma regular. És ell un dels músics que més l’inspira i li fa créixer la seva passió per aquest gènere, que ja havia despertat el seu mentor Javier Colina en la seva època d’estudiant al Taller de Músics.

La formació Libérica, a part de tenir la col·laboració estelar del saxofonista i cantaor gadità Antonio Lizana, un músic excepcional amb llarga trajectòria internacional i que s’ha consolidat com un referent en el seu estil, també compta amb dos dels nous valors del flamenc-jazz fet a Catalunya com són el cantant Pere Martinez i el pianista Max Villavecchia  de “Los Aurora”.A més a més ens trobem amb la colaboració internacional d’una de les noves revelacions dins del jazz modern Europeu, el bateria francès Raphael Pannier (Miguel Zenón, Aaron Goldberg…), resident entre París i Nova York. 

“En una societat on cada cop ens trobem amb més normes que ens atrapen i controlen, la música és dels pocs espais on encara podem ser lliures. Aquest és un dels motius pel qual neix Libérica, per ajudar-nos a conectar amb les nostres arrels des de l’aire i fer-nos una mica més feliços cada dia.” (M. Fortià)

*Libérica és una coproducció de Manel Fortià, La Marfà Centre de Creació i l’Auditori de Girona.

LES CANÇONS:

El disc obre amb La Dama d’Aragó, en un arranjament molt rodó on es mesclen Fandango de Huelva i Seguiriya. Després de la presentació del tema trobem un cante de l’Antonio que posa la pell de gallina tot desencadenant en un explosiu solo de saxo amb alguna picada d’ullet al mestre Paco de Lucia.

A continuació trobem El Cant dels Ocells, aquest arranjament ja esmentat per Soleá por Bulerías, cantat excepcionalment pel Pere que ens porta de forma natural cap a un sentit solo de contrabaix. Després d’un cante tradicional de l’Antonio per Soleá por Bulerías, la última melodia ens fa aterrar en una coda energètica per Bulerías on el saxo torna a brillar amb intensitat.

Seguidament d’una magnífica introducció de bateria (o de tambors) del Raphael, comença un arranjament molt original d’Els 3 Tambors el qual comença per Tanguillos de Cadiz, on el piano molt rítmic i juganer ens recorda al mestre Keith Jarrett en els seus concerts a piano sol. La veu relaxada i suau del Pere ens fa carícies a les orelles mentres ens va introduint la cançó. Seguint amb la temàtica amorosa de la lletra, l’Antonio ens recorda al gran Camarón en un sentit i profund cante que ens porta cap als solos. Potser és l’arranjament més elaborat del disc, ja que ens porta per un viatge sonor i estilístic tot jugant amb el motiu de la melodia i canviant-l’ho de caràcter constantment.

Tot seguit ens trobem en el moment més dramàtic del disc, on una seguiriya carcelera ens introdueix la melodia de La Presó de Lleida només acompanyada per un yunque (simulant els barrots de la presó) i per un redoble de caixa com si es tractés d’una Saeta. Mica en mica va avançant la història fins que arriba el cante carcelero de l’Antonio tot representant el dolor dels presos. Després d’un magnífic solo compartit entre piano i saxo arribem al final de la història que ens torna al clima dramàtic de l’inici després que el compte diu a la filla que executarà a tots els presos.

Ja en la recta final, després d’aquest final solemne, ens trobem amb una alegre introducció de contrabaix molt ben executada on en Manel juga amb la melodia de l’havanera La Bella Lola amb ritme de guajira flamenca. Trobem per tant una connexió entre les havaneres catalanes i les guajiras flamenques, dos estils que ens connecten amb Cuba des de diferents punts de vista i tradicions.

Aquesta introducció ens porta cap a una altra havanera de Nicolau Guanyabens, La Calma de la Mar, que servirà per concloure el disc. Potser la versió més dinàmica i amb una sonoritat més jazzy del disc amb algun toc de fandango swingat. La veu d’en Pere brilla amb aquesta melodia tan bonica molt ben recolzada per tota la banda que demostra tenir molt bona entesa i solidesa en la manera que la peça va creixent. En el punt àlgid, després d’un bonic solo compartit entre el contrabaix i el piano, apareix l’Antonio amb un cante per Fandangos que parla de la mar i les tempestes, per acabar amb la tornada que a poc a poc torna a baixar la intensitat i acaba amb la calma que ha començat. Un bon final per un disc amb molts colors diferents però amb un fil conductor molt clar.

ELS COMPONENTS:

Antonio Lizana sens dubte és un dels nous valors del flamenc-jazz actual. Nascut a San Fernando (Cádiz), la seva solidesa i brillantor com a saxofonista i cantaor el fa un músic excepcional i únic, amb un control impressionant dels dos llenguatges i una personalitat pròpia. Ha col·laborat amb artistes com Arturo O’Farrill i Alejandro Sanz en obres que van rebre premis Grammy; també amb Snarky Puppy, Marcus Miller, Chano Domínguez, Alfredo Rodríguez, Ari Hoenig, Jorge Drexler, Índia Martínez, Jorge Pardo, Shai Mestre, Chambao, José Mercé, Josemi Carmona, Carmen Linares, Pepe Habichuela…

Pere Martínez, sorgit del planter del Taller de Músics, és un dels joves valors del flamenc de casa nostra amb més projecció. Nascut a Sant Cugat, és coneixedor de la tradició i del cant flamenc clàssic, però també ha donat veu a treballs d’altres gèneres musicals com; la música clàssica contemporània, la cançó flamenca o la cançó catalana. Rèquiem a Enrique Morente, Aurora o Tants Records són alguns dels treballs més reconeguts d’aquest cantaor que, amb la seva manera d’entendre el cant, es va obrint camí en el panorama musical.

Max Villavecchia és un dels pianistes i compositors de la nova generació amb més personalitat i versatilitat. Nascut a Barcelona i format al Taller de Músics i al Conservatori Van Amsterdam, sempre ha estat molt actiu participant en multitud de projectes ben diversos, dels quals en podem destacar “Los Aurora” on és també un dels principals compositors. Compagina diferents aventures musicals que fan del jove pianista un músic amb caràcter transversal: jazz, flamenc, fusió, folklore, cançó d’autor i lliure improvisació són estils que conviuen a l’univers sonor de l’artista

Raphael Pannier s’ha consagrat com un dels nous valors del jazz europeu. Nascut a Paris i havent viscut gran part de la seva vida a Boston i Nova York, torna a França amb el seu disc debut “Faune” (French Paradox, 2020), el qual té enormes reconeixements i premis de la premsa internacional com Downbeat, NPR, Jazztimes… Ha tocat amb músics de la talla de Miguel Zenón, Aaron Goldberg, Steve Wilson, Bob James, Lee Ritenour… havent fet gires per tot el món tot i convertint-se en un dels músics francesos més prometedors dels últims temps.

VIDEOS:

• La Dama d’Aragó (Fandango-Jazz/Seguiriya):

• El Cant dels Ocells (Soleá por Bulerías):